Sembla que els egipcis ja feien servir l'all com a remei contra els mals de panxa. Els grecs feien menjar una cabeça sencera crua als atletes abans de competir, perquè el consideraven una font de fortalesa física. Així mateix, durant l'edat mitjana, s'utilitzava com a remei contra la pesta.
Propietats
L'all sorprèn pel seu contingut energètic elevat, gràcies a l'abundància de proteïnes i d'hidrats de carboni en comparació amb altres verdures. La quantitat ingerida, però, sempre és tan petita que aquesta curiositat resulta irrellevant.
L'all destaca per:
- La seva riquesa en minerals: principalment potassi, fòsfor, magnesi, zinc i iode.
- El seu contingut vitamínic: destacarem les vitamines del grup B (sobretot la B1, B3 i B6), totes elles molt importants per al bon funcionament del sistema nerviós. I també en vitamines antioxidants com la C i la E
Procedència: Del Hort d'Agricultura Pel Territori
